Aquesta setmana ha entrat en vigor la Llei 1/2009, de 3 de novembre, amb un nom que no pot ser més lleig “complementaria de la Ley de reforma de la legislación procesal para la implantación de la nueva Oficina judicial, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.”
És important conèixer que aquesta llei incorpora l’obligació de pagar si es vol interposar un recurs contra una resolució judicial. Les quantitats estan entre els 30 i els 50 euros, segons el tipus de recurs de que es tracti. L´import s´ha de consignar a la compta bancària del jutjat i presentar el justificant en el moment d´interposar el recurs. Si finalment el recurs és estimat, es retornaran els diners. Crec que ens hem de plantejar diverses qüestions:
1.- Ens podem trobar davant un nou element que dificulta d´agilització de la justícia i que comporta més “paperassa”. Més tributs i més burrocracia.
2.- Caldrà veure si l´obligació de pagar resulta dissuasòria per als que reclamen sense cap fonament jurídic o amb l´única finalitat de guanyar temps (si és que aquest va ser algun dels propòsits de la llei).
3.- A ningú se li pot escapar que la finalitat de la norma és la recaptació de de fons ( que , per ser coherents, s´haurien de reinvertir en els tant reclamats recursos que falten a la justícia).
4.-S´ha de lamentar la manca d´informació dels mitjans de comunicació sobre la nova llei. Els advocats ens trobem que hem d´informar als clients sobre aquests assumptes i, evidentment, la reacció és sorpressiva i negativa.
Parlant amb els Procuradors, ja els vaig trobar nerviosos perquè ja veuen que hauran de ser ells qui gestionin els pagaments. Alguns ja proposaven que Banesto (que és l´entitat que gestiona les comptes judicials) obri oficines a tots els jutjats, mentrestant aniran amunt i avall.
