24 de nov. 2010

PHISHING

Phishing és un terme informàtic que denomina un tipu de delictes d´estafa consistent en l´obtenció fraudolenta de les dades confidencials com ara, dades bancàries, contrasenyes, tarjetes de crèdit, etc. L´estafador es fa passar per una empresa de confiança, normalment l´entitat bancaria, mitjançant una trucada telefònica o correu electronic, adpotant en aquest cas la imatge de l´entitat (logo, colors, adreça electronica molt similar) fent realment difícil detectar el frau. Amb l´excusa d´algun error informàtic, o premi, sol.liciten les dades bancàries, realitzant així posteriorment disposicions de diners.
Recentment, els Mossos d´Esquadra han alertat d´un augment considerable d´aquest frau. Les entitats bancàries insisteixen en que MAI demanen dades confidencials per telèfon o email, per tant, en cas de rebre alguna trucada o email d´aquest estil, el millor és no contestar mai.
En cas de ser vícitmes de phishing, es pot comunitar a l´adreça internetsegura@gencat.cat, dels Mossos d´Esquadra o interposar la corresponent denúncia.

30 d’ag. 2010

La guarda i custòdia compartida serà preferent a Catalunya.



Ja dèiem en el nostre post "nous models de família" que el Dret Civil català ha estat moltes vegades capdavanter en la regulació de temes de Dret de Família.
El passat mes de juliol es va aprovar una reforma del Codi Civil Català, que entrarà en vigor el proper 1 de gener de 2011, que estableix la guarda i custòdia compartida com a opció "preferent" en casos de separació o divorci. L´oposició ha criticat aquesta opció, lamentant que no sigui l´opció "per defecte" com ho és per exemple a la comunitat d´Aragó, pionera en aquest cas.
La reforma comporta que la custòdia compartida queda condicionada a Catalunya a que els pares arribin a un acord i que això es reflecteixi en uns "plans de parentalitat" que s´han de presentar al jutge i que realment la custòdia compartida ja existeixi prèviament abans de la separació, pel que es valorarà el temps dedicat als fills abans de la ruptura.
En cas de falta d´acord entre els pares, o en els casos en que s´estimi que la custòdia compartida no existia realment abans de la ruptura, serà l´autoritat judicial qui determini la forma d´exercir la guarda i custòdia. Així, a falta d´acord, el jutge podrà determinar el caràcter conjunt de les responsabilitats parentals o bé disposar que la guarda sigui exercida de forma individual per un dels pares, si és el més adequat per al menor.
La reforma aborda també altres qüestions i trenca amb la tendència que automaticament atribuia la vivenda familiar al cònjuge que assumia la custòdia dels fills i admet excepcions si el beneficiari té mitjans econòmics suficients. A més, contempla l´obligació dels pares de fills adoptats a fer-los saber que són adoptats com a màxim a l´edat de dotze anys. També s´incorpora el concepte de "progenitors" en lloc del de "pares" i s´assumeix l´existència de diferents formes de convivència, el que engloba a les parelles homosexuals, famílies monoparentals i també les reconstituïdes.
Per tant, ens trobem amb una reforma que avança en certs aspectes i trenca estereotips com l´atribució automàtica de la vivenda familiar al cònjuge que assumia la guarda dels fills i que a la pràctica portava a vegades a situacions injustes. També es bo trencar definitivament amb l´estereotip de que els fills han d´anar automàticament amb la mare, reconeixent per fi el dret dels pares. Tot i aixì, tal i com hem explicat, la custodia compartida no s´otorga de forma automàtica i cal valorar sempre, cas per cas. Per altra banda, la nova reforma contempla modificacions massa intervencionistes com ara obligar als pares de fills adoptats a fer-los saber que són adoptats abans dels dotze anys.

10 de maig 2010

Conseqüències de l´impagament de la pensió d´aliments

Degut a l´actual situació econòmica s´està produint un augment significatiu de casos d´impagament de la pensió d´aliments. Molta gent que venia obligada per sentència judicial a pagar cada mes una quantitat en concepte de pensió d´aliments pels seus fills i que fins aleshores podia assumir, es troba ara en una situació d´atur o reducció dels seus ingressos que provoca que no pugui assumir el pagament de la pensió d´aliments.
Si la persona que està obligada al pagament de la pensió d´aliments ha vist disminuir els seus recursos econòmics, ha d´iniciar un procediment judicial per tal de modificar l´import de la pensió d´aliments i adequar-lo a la seva nova situació econòmica de manera que pugui fer front al pagament. L´única manera de modificar l´import de la pensió d´aliments és a travé d´una sentència judicial. El que no es pot fer de cap manera, és deixar d´abonar-la sense més, esperant que arribi una millora de la situació econòmica, doncs el que pot arribar és una denúncia amb greus responsabilitats penals.
S´ha de conèixer que l´impagament de la pensió es pot reclamar per dues vier. Una opció és recórrer a la via civil que comporta l´execució immediata i el ràpid embargament dels béns del deutor ( si en té). L´altra opció és la via penal, que regula l´impagament com un delicte d´abandonament de família i preveu penes que van des dels tres mesos fins a un any de presó.
L´exposat fins ara és també aplicable a la pensió compensatòria entre conjugues o qualsevol altre prestació econòmica fixada en la sentència de separació o divorci.
En tots els casos, és convenient l´assessorament de l´advocat que a la vista de les singularitats de cada cas concret, informarà de l´opció més adient.

29 de març 2010

Incapacitats, tutela i curatela.



El passat dijous 25 de març varem celebrar una xerrada sobre els procediments d´incapacitat a les instal.lacions de la Fundació el Maresme a Mataró.
És important per als familiars d´una persona afectada per una disminució psíquica conèixer que el procediment judicial d´incapacitació té com a finalitat evitar situacions de desprotecció o desemparament d´aquella persona. També cal conèixer com es poden utilitzar altres instruments com el testament o les escriptures notarials amb la mateixa finalitat de protecció de la persona disminuïda. A la xerrada també es van tractar altres temes com la diferencia entre una incapacitat total o parcial o les obligacions de la persona que és nomenada tutor .

18 de març 2010

Exprés


Molt sovint apareix la paraula exprés a les reformes legals, sobretot en reformes de procediments judicials, amb la finalitat de donar la impressió de que tot anirà molt més ràpid.
L´última incorporació de la paraula "exprés" la trobem en la reforma dels procediments de desnonament, fent creure als propietaris de pisos que el llançament dels morosos que ocupen el seu pis anirà "mooolt ràpid". Lamento informar que no és cert, en la justícia no hi ha absolutament res "exprés".
Certament, la reforma a la Llei d´Arrendaments Urbans preveu algunes agilitzacions en el procediment, com ara en les notificacions al demandat o més rapidesa en el tràmit del llançament, però aquestes agilitzacions queden molt lluny de poder ser denominades exprés. El dia a dia dels jutjats, porta a que els terminis previstos per la llei no es compleixin i que en alguns casos, la simple admissió a tràmit de la demanda de desnonament ja tardi més d´un mes.
També es va fulminar la paraula exprés amb la modificació dels tràmits de divorci, de tal manera que hi ha clients que acudeixen al despatx i directament et diuen que volen un "divorci exprés" tal vegada pensant que en una setmana ja tindran el divorci. És cert que s´ha avançat molt en agilitzar aquest procediment, podent acudir directament al divorci sense necessitat de passar prèviament pel procediment de separació, però igualment calen uns mesos per tramitar el divorci, sobrepassant l´any en els casos que el divorci que no sigui de mutu acord entre les parts.
Per tot això, no comparteixo l´opinió d´altres advocats que anuncien directament que tramiten "divorcis exprés" o "desnonaments exprés". No es pot garantir al client que el seu procediment es tramitarà dins d´uns terminis molt curts, bàsicament perquè el compliment d´aquests terminis no depèn de l´advocat sinó dels òrgans judicials, que precisament, són els únics que en un procediment judicial es poden permetre el luxe de no complir-los.
Montserrat Clapés Ruscalleda
Advocada

22 de gen. 2010

Síndic de Greuges i Ajuntament de Mataró

El passat 16 de juny de 2009 vàrem formular una queixa al Síndic de Greuges pel que enteníem una mala actucació de l´Ajuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme en un tema relacionat amb la protecció a la infància.
Malauradament, després de set mesos, la queixa està encallada perque l´Ajuntament de Mataró no facilita la documentació sol.licitada pel Síndic. Sort que és un dels Ajuntaments més transparents...Poc poder efectiu té doncs el Síndic davant l´administració, limitant-se unicament a reiterar el seu requeriment a l´Ajuntament.
Com sol passar, en aquest cas també, quan siguin capaços de donar una solució al tema, ja serà tard i l´Ajuntament juga amb això.