Molt sovint apareix la paraula exprés a les reformes legals, sobretot en reformes de procediments judicials, amb la finalitat de donar la impressió de que tot anirà molt més ràpid.
L´última incorporació de la paraula "exprés" la trobem en la reforma dels procediments de desnonament, fent creure als propietaris de pisos que el llançament dels morosos que ocupen el seu pis anirà "mooolt ràpid". Lamento informar que no és cert, en la justícia no hi ha absolutament res "exprés".
Certament, la reforma a la Llei d´Arrendaments Urbans preveu algunes agilitzacions en el procediment, com ara en les notificacions al demandat o més rapidesa en el tràmit del llançament, però aquestes agilitzacions queden molt lluny de poder ser denominades exprés. El dia a dia dels jutjats, porta a que els terminis previstos per la llei no es compleixin i que en alguns casos, la simple admissió a tràmit de la demanda de desnonament ja tardi més d´un mes.
També es va fulminar la paraula exprés amb la modificació dels tràmits de divorci, de tal manera que hi ha clients que acudeixen al despatx i directament et diuen que volen un "divorci exprés" tal vegada pensant que en una setmana ja tindran el divorci. És cert que s´ha avançat molt en agilitzar aquest procediment, podent acudir directament al divorci sense necessitat de passar prèviament pel procediment de separació, però igualment calen uns mesos per tramitar el divorci, sobrepassant l´any en els casos que el divorci que no sigui de mutu acord entre les parts.
Per tot això, no comparteixo l´opinió d´altres advocats que anuncien directament que tramiten "divorcis exprés" o "desnonaments exprés". No es pot garantir al client que el seu procediment es tramitarà dins d´uns terminis molt curts, bàsicament perquè el compliment d´aquests terminis no depèn de l´advocat sinó dels òrgans judicials, que precisament, són els únics que en un procediment judicial es poden permetre el luxe de no complir-los.
Montserrat Clapés Ruscalleda
Advocada
