1 de jul. 2014

Una Sentència del Jutjat de Mataró obliga a Bankia a retornar els diners per la subscripció d´accions.


El Jutjat de Primera Instància número 1 de Mataró ha dictat una Sentencia en data 6 de juny que declara la nul·litat del contracte d’adquisició d´accions de Bankia i condemna a l´entitat bancària a restituir el preu abonat pel client, més els interessos legals i les costes del procediment.

La novetat d´aquesta Sentència és que fonamenta la nul·litat del contracte d´adquisició d´accions de Bankia en l´engany sobre la situació econòmica de l´entitat en el moment de començar a vendre les accions ( juny de 2011) ja que varen facilitar als compradors una informació irreal, exagerada i aparentment molt solvent quan el cert és que, al cap de poc temps (el 25 de maig de 2012), l´entitat es trobava en fallida tècnica i va haver de ser rescatada amb diner públic.

Tot i que la Sentència no és ferma, obra les portes a que totes aquelles persones que van adquirir accions de Bankia entre el mes de juny de 2011 i maig de 2012 puguin recuperar els seus diners.

8 de maig 2014

LA FIANÇA EN ELS CONTRACTES DE LLOGUER

La “fiança” és un dipòsit de diners, equivalent a la renda d’un mes en els arrendaments d’habitatge i dos mesos en el cas d´altres usos, que la llei estableix com a obligatòria i que el llogater ha d´entregar en el moment de la celebració del contracte de lloguer.
La fiança té com a finalitat garantir que el llogater complirà les obligacions derivades del contracte; com ara que retornarà l’immoble en les mateixes condicions que se li va lliurar.
El propietari té l´obligació de dipositar la fiança en el termini de 2 mesos  a l'Institut Català del Sòl, mitjançant les entitats gestores (cambres de la propietat i entitats financeres). L’ incompliment d’aquesta obligació per part del propietari és constitutiu d’una infracció administrativa que comporta una multa. Per a més informació, vegeu el web de INCASOL.
La fiança es preveu com una garantia mínima, però les parts també poden acordar garanties addicionals, com ara una fiança de més quantitat o un aval bancari. Les garanties addicionals es pacten quan es creu que la fiança establerta per la llei no és suficient per cobrir els desperfectes que pugui arribar a fer l’arrendatari ni el risc d’impagament de la renda. Per tant, és legítim que un propietari exigeixi, posem per cas, un aval de 6 mesos de renda per tal de llogar el pis, però dependrà que el llogater hi estigui també d´acord.
Un cop finalitzat el contracte de lloguer, l’administració ha de retornar la quantitat dipositada en un període màxim d’1 mes des de l’extinció del contracte. Ara bé, l’administració retorna la fiança al propietari, la qual cosa pot generar problemes a l’hora de recuperar-la per part del llogater.
És important saber,  donat que és una pràctica freqüent, que el llogater no pot, legalment, deixar de pagar l’última mensualitat de la renda per assegurar-se que recupera la fiança.
El propietari ha de tornar la fiança quan finalitzi el contracte, sempre que no s'hagin produït desperfectes a l'habitatge atribuïbles al llogater.
És molt habitual que sorgeixin discrepàncies sobre si el llogater ha ratllat o no les portes, o ha fet forats a les rajoles del bany, o ha fet malbé una persiana, o ha entregat el pis brut o sense pintar, tenint dret el propietari a restar aquests costos de la devolució de la fiança.
Per evitar malentesos, és aconsellable fer un inventari de l'estat del mobiliari i de l'estat del pis en el moment d'entrar-hi (inclús en poden adjuntar fotografies). Aquest document el signen el propietari i el llogater i és el document utilitzat en finalitzar el contracte, per comprovar possibles desperfectes.

En casos de desavinences entre propietari i llogater sobre l´import de la fiança a retornar és important deixar-ne immediatament constància escrita, a través del contracte de rescissió del lloguer (quan s´entreguen les claus) o mitjançant burofax, per si en un moment posterior cal fer una reclamació judicial.