A pagar....

Aquesta setmana ha entrat en vigor la Llei 1/2009, de 3 de novembre, amb un nom que no pot ser més lleig “complementaria de la Ley de reforma de la legislación procesal para la implantación de la nueva Oficina judicial, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.”

És important conèixer que aquesta llei incorpora l’obligació de pagar si es vol interposar un recurs contra una resolució judicial. Les quantitats estan entre els 30 i els 50 euros, segons el tipus de recurs de que es tracti. L´import s´ha de consignar a la compta bancària del jutjat i presentar el justificant en el moment d´interposar el recurs. Si finalment el recurs és estimat, es retornaran els diners. Crec que ens hem de plantejar diverses qüestions:

1.- Ens podem trobar davant un nou element que dificulta d´agilització de la justícia i que comporta més “paperassa”. Més tributs i més burrocracia.

2.- Caldrà veure si l´obligació de pagar resulta dissuasòria per als que reclamen sense cap fonament jurídic o amb l´única finalitat de guanyar temps (si és que aquest va ser algun dels propòsits de la llei).

3.- A ningú se li pot escapar que la finalitat de la norma és la recaptació de de fons ( que , per ser coherents, s´haurien de reinvertir en els tant reclamats recursos que falten a la justícia).

4.-S´ha de lamentar la manca d´informació dels mitjans de comunicació sobre la nova llei. Els advocats ens trobem que hem d´informar als clients sobre aquests assumptes i, evidentment, la reacció és sorpressiva i negativa.

Parlant amb els Procuradors, ja els vaig trobar nerviosos perquè ja veuen que hauran de ser ells qui gestionin els pagaments. Alguns ja proposaven que Banesto (que és l´entitat que gestiona les comptes judicials) obri oficines a tots els jutjats, mentrestant aniran amunt i avall.

Posar una denúncia a les dependències dels Mossos és una pérdua de temps

Llàstimosa experiència la que vaig tenir divendres passat amb els Mossos d´esquadra de Mataró, malauradament, tampoc era la primera vegada que em passava.

Resulta que una persona anava a posar una denúncia per una agressió en l´àmbit de la llar i es va dirigir a les 18 hores a la comissaria dels Mossos de Mataró. Posem-nos en la pell d´una persona que acaba de patir un episodi de violència, amb agressió física i tots els nervis i alteració que aixó comporta. Doncs bé, a la comissaria li van dir que s´havia d´esperar aproximadament una hora perque ningú la podia atendre en aquell moment i que si volia "millor que anés a fer un café". La persona, pacient i obedient, així o va fer. Va tornar a comissaria a les 19 hores, li van agafar les dades, la van fer esperar una hora més i després li van dir que, com que no portava un informe mèdic de lesions, no li podien agafar la denúncia i la persona va sortir a les 20 hores, sense poder denunciar els fets.

Cal matitzar que els Mossos s´hauríen d´haver limitat a agafar la denúncia i passar-la immediatament al jutjtat, sense entrar a valorar ni demanar cap prova ja que aquesta no és la seva feina. No és cert que no es pugui interposar una denúncia per violència en l´àmbit de la llar sense un informe médic ja que es pot aportar en un moment posterior o demanar la immediata visita al metge forense.

Aquella persona va marxar, després de marejar-la durant tota la tarda, sense interposar la denúncia i molt mal aconsellada per part dels Mossos.

Finalment, va interposar directament la denúncia al jutjat de guàrdia, tot i que l´hagués de redactar ella mateixa.

Com deia, no és la primera vegada que veig com els Mossos no agafen denúncies, sense que hi hagi cap fonament jurídic per justificar-ho. Per això, és més aconsellable anar directament al jutjat de guardia que, encara que la denúncia l´hagi d´escriure directament un mateix, segur que és més ràpid i queda presentada.

A la presó

Hem seguit amb especial atenció aquest programa que TV3 emet els dimarts a les 22.30 h i que explica diferents vivències que tenen els centres penitenciaris catalans com a denominador comú. Com ja va fer amb "Casal Rock", ens ha tornat a sorpendre amb una idea nova i ben tractada, sense caure en un excés de compasió que pot provocar una persona tancada a la presó. Les històries són tractades de forma objectiva i són els propis personatges qui hi posen la vessant sentimental i de vegades, fins i tot, humorística.

L´únic "retret" que es pot fer al programa és el seu eslogan que diu "un lloc on només TV3 et pot portar". No podem oblidar que avui en dia, qüalsevol sanció de trànsit ens hi pot portar...

Cavalls del Vent

Fem un parèntesi en aquesta època de vacances per aportar un post no professional.
Us volem explicar que hem fet un tram (pràcticament la meitat) de la travessa dels Cavalls del Vent. Es tracta d´una travessa entre vuit refugis catalans dins del Parc Natural del Cadí Moixeró.
La nostra marxa arranca d´hora del refugi el Rebost i només sortir fem una bona pujada cap el refugi del Niu de l´Aliga. D´allí, i després de pujar a les Penyes Altes i disfrutar del verd del Prat Moixeró, arribem a l´altre refugi on farem nit, el Serrat de les Esposes d´on cal destacar la bona atenció rebuda. Avui hem caminat unes 7 hores i mitja, no està malament.

El dia següent ens l´agafem amb més calma. Deixem enrere el refugi del Serrat de les Esposes i ens dirigim cap el refugi de Cortals d´Ingla, amb unes vistes excel.lents a la Cerdanya. Desde d´aquí tenim un passeig tranquil fins el refugi Sant Jordi, ocultat en mig del bosc i on passarem la nit.

L´últim tram de la nostra travessa ens torna al nostre punt de sortida, el refugi de Rebost. Els últims quilòmetres són una llarga pujada, que superem tot i la forta calor. Al Rebost ens prenem un bon “gazpatxo”, i és que, avui en dia, aquests refugis ja tenen de tot.

Han estat uns dies tranquils, passejant per prats i muntanyes, envoltats de natura i coneixent a gent que fa la travessa de moltes maneres. Alguns la fan amb un temps que espanten, i d´altres, la fan més lliurament al seu aire; d´això es tracta, cadascú al seu ritme. Us deixem més fotografies.

Advocacia Preventiva?

En l´enquesta que vàrem fer el mes passat als nostres amics, preguntàvem quan acudien a l´advocat. El 75% va respondre que només hi acudiria en cas de que el demandin o denunciïn i només el 25% va respondre que hi acudiria si tingués algun dubte legal, com a mesura preventiva. Els resultats plasmen la manca d´una visió de l´advocat com aquella persona que, no només ens pot ajudar a resoldre els problemes un cop ja hi estem ficats, sinó que ens pot ajudar a d´evitar-los.

Posem un exemple. Una persona que es vol comprar un pis. Normalment acudeix a una immobiliaria (que es quedarà una comissió desorbitada per la poca feina que fa) i hi confiarà la gestió i tramitació de la compra (i potser fins i tot la gestió per buscar la financiació de l´operació). Segurament no acudirà a l´advocat perquè l´operació ja té un cost prou alt com per afegir-hi els honoraris d´un advocat.

Doncs bé, possiblement el cost dels honoraris de l´advocat serien aproximadament uns 50 euros que són els que de mitjana costa una visita. Però potser aquests 50 euros estalvien molts mal de caps i molts més diners a aquella persona. L´ advocat, demanaria una nota simple de la finca que es pretén comprar (per comprovar el seu estat de càrregues i evitar sorpreses), revisaria les condicions de la hipoteca i les explicaria de forma transparent i entenedora aquella persona, de forma que conegués exactament el que està firmant. L´advocat revisaria o, en el seu cas, redactaria el contracte de reserva o d´arres (que normalment porten més problemes dels que ens pensem) i finalment revisaria l´escriptura notarial de compra, garantint el bon resultat de l´operació.

El mateix passa amb els contractes de lloguer. La revisió o redacció del contracte per part de l´advocat, garanteix que el mateix s´adequa a la llei i respecta els drets del propietari o llogater.

Potser els exemples que hem posat no són molt adequats per a la situació econòmica que passem, bé, posem un altre exemple més acord amb aquesta situació. Un acomiadament. No val la pena pagar aquests 50 euros de la visita de l´advocat per a conèixer i fer valdre els nostres drets com a treballador abans d´acceptar sense cap garantia la voluntat de l´empresa?.

El col.legi d´advocats de Barcelona ha fet campanyes publicitàries a la televisió i al cinema, fomentant aquest concepte d´advocacia preventiva. Nosaltres també apostem per fomentar aquest concepte que de segur, estalviarà molts conflictes.

"Los abogados suspenden a la justicia"

La revista Abogados, editada pel Consejo General de la Abogacía Española, publica el resultat d´una enquesta realitzada a 5.243 advocats sobre la seva opinió respecte a l´advocacia espanyola i la situació de la justícia.

Celebrem que la revista mostri tan clarament la greu crisis de l´administració de justícia, impropia del segle XXI.

El títol és l´enllaç a l´article complet.

"Fish!" i "Qui s´ha endut el meu formatge?"

Són d´aquells llibres que poden arribar a ser molt útils, els recomanem.

Fish ens parla de la motivació.És la història d´una executiva que és nomenada cap d´un departament absolutament gris i apagat, anomenat "deixalleria tòxica" pels altres departaments de l´empresa perquè els seus empleats estan desanimats i la feina s´hi endarrereix. La protagonista descobreix una peixateria on els treballadors es diverteixen fent la seva feina i tenen una relació totalment animada amb els seus clients.

Els peixaters ajuden a l´executiva a crear un ambient positiu al seu nou departament, i ens recorden una tota una série de punts que poden semblar inclús molt evidents, però que molt sovient oblidem.

La "filosofia fish", ens diu que potser no podem escollir la feina que volem fer, però sempre podem escollir l´actitud a tenir a la nostra feina (sempre és millor optar per posar-hi un somriure).Fins i tot la feina més aburrida o monótoma pot ser diferent si l´enfoquem amb una actitud positiva.

Un altre llibre de la mateixa col.lecció i una mica en la mateixa línea és "qui s´ha endut el meu formatge?" que ens parla de la capacitat de les persones per adaptar-se a un món en constants canvis. Hi ha gent que es queda absolutament parada davant un canvi, i no sap reaccionar. Hi ha altra gent que inclús és capaç d´anticipar-se als canvis....de quina mena ets tu?.

Tots dos llibres són de lectura àgil i ràpida.

...i més...i més....

El diari Avui recull aquesta notícia:

"El TSJC denuncia la falta d'espai als jutjats de guàrdia de la Ciutat de la Justícia
Tot i que ja ho havien avisat, demanaran canvis en les dependències si perjudiquen el servei als ciutadans-

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha manifestat aquest dimarts la seva preocupació perquè encara no s'ha solucionat la manca d'espai a les dependències dels jutjats de guàrdia de la Ciutat de la Justícia. La junta de jutges d'instrucció, el degà de Barcelona i la sala de govern ja van posar de manifest que les dependències de guàrdia previstes per als jutjats de Barcelona eren petites.En aquell moment, ja van expressar que no estaven distribuïdes amb l'eficàcia necessària per desenvolupar la feina amb les millors condicions per a l'usuari per la falta d'espai. Tampoc hi ha metres suficients, recorden, en les zones d'espera per als professionals i ciutadans que cada dia van als jutjats de guàrdia. Tenint en compte el trasllat dels jutjats de guàrdia de Barcelona a la nova ciutat judicial, el TSJC vol comprovar si les deficiències detectades provoquen o no problemes en el servei que s'ha d'oferir als ciutadans. En cas que fos així, demanaria els canvis pertinents, ja que està dins les seves competències. El TSJC també ha acordat demanar un sistema alternatiu d'impressió per als jutjats de guàrdia. Últimament, s'han detectat dificultats i retards d'impressió en els jutjats que ja estan treballant a la ciutat judicial.Així mateix, el TSJC creu que cal garantir l'agilitat i rapidesa de la feina dels jutjats de guàrdia pel gran volum de paper que gestiona de forma immediata. Per tant, demana que s'adoptin les mesures oportunes per disposar d'un adient i àgil sistema d'impressió, fax i fotocopiadores. "

Cal saber que la Ciutat de la Justícia ha estat recentment estrenada, per tant, estem parlant d´un projecte NOU del qual ja se´n troben mancances d´espai. Per altra banda també resulta sorprenent que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya encara estigui "anclat" a treballar amb "gran volum de paper" al segle XXI.

La Ciutat de la Justícia va ser inaugurada el dia 2 de maig pel president de la Generalitat que va manifestar "que la Ciutat de la Justícia enfortirà la confiança dels ciutadans en el sistema jurídic ". En el mateix acte d´inauguració, la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, va qualificar l'obra com una ""icona" de la reforma de l'administració ja que tothom reclama a crits que es modernitzi i que sigui capaç de ser més propera, intel·ligible i més eficient". ....ja es veu que sí, que anem per bon camí...

Els advocats i els temps que corren

Ja fa mesos que les revistes especialtzades en Dret van carregades d´articles que analitzen les repercussions que la situació económica actual té sobre els despatxos d´advocats. Hi ha opinions per a tots els gustos. Alguns creuen que la crisi no afecta negativament als despatxos, tot el contrari, entenen que és una situació beneficiosa, amb un augment de la litigiositat i que aquells
despatxos que sàpiguen posicionar-se en sortiran enfortits.

La gran majoria, però, entre els quals ens adherim, són de l´opinió que una situació de recessió económica no és bona absolutament per a ningú. Si bé és cert que hi ha àrees del Dret, com ara la mercantil o la laboral, que si poden patir un augment de casos, en general la litigiositat i l´activitat d´assessorament ha disminuït. La gent no disposa de diners i s´ho pensa molt abans d´invertir en un advocat privat, com ho demostra el fet que han augmentat les sol.licituts d´advocats d´ofici (19% en el Col.legi d´Advocats de Madrid, 20% en el de València i Barcelona).

Ha disminuit el nombre de divorcis i els que es tramiten són més conflictius; l´atur, les hipotèques i la situació del mercat immobiliari han fet disminuïr les demandes de divorcis. Pel contrari, s´ha produït un augment de les execucions hipotecaries i execucions per impagaments de pensions alimentícies o de les demandes de modificació de les mesures acordades en divorcis degut a un canvi de circumstàncies económiques.

En general, podríem dir que una cosa compensa l´altra.

A tota aquesta situació no hi ajuda la llastimosa imatge i percepció que en general dóna l´Administració de Justícia. Cada dia surten als mitjans de comunicació imatges d´expedients acumulats en jutjats que s´autoproclamen "desbordats" i les jutges amenacen amb noves vagues...

Tal i com posaba de manifest un cartell reivindicatiu als jutjats de Santa Coloma de Farners "menos Audis y más trabajar!".

Nous models de família

No hi ha dubte de que l´actual model de família no es limita als cànons de la familia formada per pare, mare i fills i ssustentada en la base del matrimoni tradicional. La nostra societat ha anat establint nous models de família amb diferents característiques com ara famílies monoparentals, famílies formades per parelles homosexuals, parelles de fet, i un llarg etc, etc.
Per sort, el Dret en genenal, i especialment el Dret Civil Català, que ha estat molt pioner en aquest àmbit, han fet passos per donar cobertura i recolzament a aquests nous models de familia.
Per tots és coneguda l´aprovació de lleis com la d´unió estables de parella llei de parelles de fet) aprovada l´any 1998 o les recents modificacions al Codi Civil que permeten el matrimoni i les adopcions per parelles homosexuals, totes elles aprovades amb gran ressò mediàtic i no poques oposicions dels sectors més conservadors del nostre país, generant, si més no, un fort debat social sobre aquestes qüestions. També s´han aprovat lleis d´àmbit més procedimental com ara la llei que permet l´accés directe al divorci sense necessitat d´una separació prèvia o la possibilitat d´atorgar un règim de visites pel menor als seus familiars més propers, normalment avis o tiets. Aquests canvis han arribat inclús a l´àmbit del Dret Penal, amb un dur enfortiment de les penes en casos d´impagament de les pensions establertes en procediments de separació o divorci.
L´aplicació d´aquestes lleis ha vingut en general reforçada per la implicació de les institucions jurídiques fins el punt de crear jutjat especialitzats en matèria de Família (Barcelona té sis jutjats de famía, Mataró un). El Col.legi d´Advocats de Barcelona, per exemple, va crear l´any 2002 la Comisssió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família que treballa activament en aquest àmbit. Per la seva banda, l´Ajuntament de Matarò ha creat el Registre de Parelles d´unions estables de parella i ha celebrat matrimonis homosexuals.
Tot i l´extens camí fet en aquest àmbit, encara queda molt per fer. Ens podem qüestionar l´abast de l´aplicació d´algunes de les lleis mencionades, com ara la que possibiilita l´adopció per parelles homosexuals i que a la pràctica es limita a adopcions de nens nacionals, ja que si es pretenen adopcions intternacionals ens trobarem amb l´oposició del país d´origen. És per això que, en qualsevol cas, és necessari l´assessorament d´un professional del tema que ens informi degudaments dels nostres drets i opcions.

"festivitat" de Sant Jordi

23 d´abril, Sant Jordi. Sens dubte és la festa del carrer. Els carrers s´omplen de senyeres.Els carrers s´omplen de roses. Els carrers s´omplen de llibres. Els carrers s´omplen de gent.

Crec que aquesta diada ha fet mérits per ser considerada festiva, laboralment parlant. No és mereix un dia festiu la cultura? no és mereix un dia festiu l´amor?. Som afortunats de celebrar un dia com aquest, que tampoc deixa de tenir cert aire comercial, però almenys amb certa gràcia. Invertir en llibres o roses sempre dona bons rendiments.

Que tanquin les empreses i comerços i ens deixin anar a gaudir d´un dia ple de flors i lletres!!!

(mentre no sigui festa oficialment...a la Contra, seguirem treballant)

Conferència a l´Associació de Familiars de Malalts Mentals del Maresme

El dijous dia 16 vàrem celebrar una conferència a la Sala d´Actes de l´Associació de Familiars de Malalts Mentals del Maresme (AFAMMMA), amb èxit de participació i assistència. La trobada tenia com a objectiu que els familiars de malalts mentals coneguèssin certs aspectes jurídics que els puguin ser útils per ajudar i protegir a la persona que pateix una malaltia mental. Es va parlar de temes com el procediment d´incapacitació, l´exercici de la tutela o la curatela o la utilització del testament com a eina per fer disposicions de tutors o com a protecció del patrimoni de la persona afectada per la malaltia.

En la trobada es va fer patent la manca de recursos que l´administració en general destina a aquest col.lectiu, trobant´se els familiars de les persones que pateixen una malaltia mental en una situació d´oblid i desconeixement per part de les administracions públiques.

"Els límits han estat i són, els "grans oblidats", terra de ningú i per ningú
reclamada. Són aquells a qui es nega els circuits normalitzats perquè no són
normals i que tampoc poden accedir als circuits especials o alternatius perquè
no reuneixen les condicions de diferents...Socialment no són acceptats perquè
no són compresos. Són coneguts com els ximples, els beneits, els inútils, els
ganduls. Pateixen tots i cadascun dels defectes socials ( la incomprensió, el
rebuig, l'insult, la degradació, la destrucció progressiva de l'autoestima)...així
passen a ésser un més dels col.lectius oblidats, aquests nous grups socials
nascuts d'una societat que es reconeix cada cop més justa, perfecta i
equilibrada".

(PETIT, I: "Entre el etiquetaje y el reconocimiento", Minusval, Enero-Febrero 2002.)

Aquí comença tot

Hola a tothom.

En realitat no comença tot aquí, sinó que LA CONTRA ADVOCATS és un projecte que s´ha anat formant al llarg de trenta tres anys. Aquest projecte sorgeix del no res. És a dir, no existien uns antecedents familiars en el món del dret ni existien padrins de cap mena. Sorgeix de l´esforç i la perseverància durant molt de temps.

El nom i la imatge de LA CONTRA obeeix tant a la representació dels nostres clients com a la nostra filosofía. Així, el quadrat i la rodona del nostre logo representen les dues parts enfrontades ja sigui en un litigi, una negociació o qualsevol acte amb trascendència jurídica. A l´entrada de la nostra web, les dues figures arriben a enllaçar-se, representant així l´arribada a un acord comú o una solució a través del litigi.

Per altra banda, el nom LA CONTRA simbolitza també un desacord amb la imatge estereotipada que es té dels advocats i l´estancament i arraigament , incomprensible per part nostra, que l´advocacia té d´una època en la que gaudia d´un indiscutible prestigi social . Pensem que cal fer un pas endavant i deixar-nos d´actuar amb certes formalitats (com l´ús de la toga o la utilització d´un llenguatge excessivament tècnic) que ens allunyem del client i de les seves necessitats. L’advocacia i la justícia en general, ha de ser un servei directe al client, intel·ligible, transparent, proper amb les persones que tracta i sobretot, resolutiu. Acostar-se al ciutadà no suposa la pèrdua de prestigi ni l’oblit del passat.

Aquest bloc és un pas més en el camí de LA CONTRA. No és un bloc d´advocats per a advocats, sinó d´advocats per a la gent. A través d´aquest boc us volem informar, volem compartir experiències i opinions i sobretot...us volem escoltar.