ES POT FACTURAR SENSE SER AUTÒNOM?

A Espanya per a molts emprenedors que inicien una activitat, tenir que pagar mensualment els aproximadament 270,00 euros que representa donar-se d’alta al règim d’autònoms ( RETA ) amb la base de cotització mínima de 893,10 euros, és un inconvenient greu que moltes vegades comporta que o bé no s´ inici l’activitat o bé que es faci fora de la legalitat.

Altres països del nostre entorn europeu, fa temps que treballen en el tema i han aplicat solucions diferents segons el país del que estiguem parlant. Sense anar més lluny a França és possible pagar una quota en funció dels ingressos que s’obtenen fins arribar a un nivell d´ ingressos en el que ja passa a ser la quota establerta.

Normalment una persona que comença sol tenir uns ingressos mínims i sovint irregulars pel que fer front a aquesta quota pot arribar a ser un repte i inclús pot portar a sacrificar inversions que poden ser fonamentals per al desenvolupament de l’activitat econòmica.

La qüestió que sorgeix d’aquesta situació és: Puc facturar els meus treballs sense donar-me d’alta com autònom?

Segons la legislació espanyola tots els treballadors que vulguin portar a terme els seus propis projectes haurien de cotitzar al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. És obligatori i inclús hi ha empreses que el demanen de manera expressa a l’hora de contractar els professionals.

No obstant, no serà estrictament necessari donar-se d’alta com a tal quan l’activitat que vulguem desenvolupar no pugui ser considerada com el mitjà de vida de l’emprenedor i sempre que es compatibilitzi amb un altre activitat que si suposi ingressos suficients com a poder estar considerat el mitjà de vida del emprenedor. L’activitat que suposa ingressos suficients no pot ser el cobrament de la prestació d’atur.

El límit màxim d’ingressos que es poden obtenir amb aquesta activitat és l’equivalent al Salari Mínim Interprofessional anual, és a dir 9.172,80 euros al 2.016.

Hi ha un altre condicionant i és que la facturació no ha de ser regular si no que ha de ser quelcom ocasional. No es pot emetre cada mes una factura pel mateix import o pel mateix servei ja que en aquest cas estarem fora del supòsit en que l’administració permet aquesta excepció.

En resum, per a facturar sense donar-se d’alta com d’autònom s’ha de:
- No superar el límit d’ingressos que al 2.016 és de 9.172,80 euros.
-Tenir una altre activitat que sigui el principal mitjà d’obtenció d’ingressos.
- Que sigui quelcom esporàdic.

A part de l’explicat fins ara hi hauran un seguit d’obligacions fiscals que s’han d’acomplir amb l’Administració d’Hisenda i que són:
-Donar-se d’alta a hisenda amb el model 036 o 037.
-Emetre correctament les factures ( es a dir amb una numeració consecutiva, amb data, identificant al client i al proveïdor, desglossant del total la base i l’IVA ).
-Portar un registre de factures emeses i rebudes.
-Presentar les liquidacions trimestral d’IVA ( model 303 i model 349 si s’escau ) i el resum anual ( model 390 ).
-Fer les retencions que l’administració fixi en cada moment.

Esta clar que tot el que s’explica fins a aquest punt pot ser d’utilitat per a aquelles persones que inicien una activitat simultània a un altre feina i no és d’aplicació per a aquelles persones que inicien l´activitat des de zero i sense cap altre feina.

Caldrà esperar a com evolucioni el tema en els pròxims temps. És possible que en un període no massa llarg es puguin veure alternatives i solucions per als que parteixen de zero. Cada vegada la pressió dels col·lectius de treballadors autònoms és més forta i les autoritats són plenament conscients de que no deixa de ser una forma d´aflorar economia submergida i augmentar la recaptació.

Per a ampliar tota aquesta informació o qualsevol altre dubte que tingueu podeu consultar amb els nostres assessors especialitzats ( jurídic, fiscal o laboral ).

Antonio Mora Diaz

Economista (CEC –Col·legi d’Economistes de Catalunya núm. 11.252 )

PAPER ZERO ALS JUTJATS

El proper 1 de gener de 2016 entra en vigor la reforma de la Llei d´Enjudiciament Civil, que obliga a que les comunicacions entre professionals dels òrgans judicials es realitzin exclusivament a través de mitjans informàtics.

Així, els advocats podran enviar escrits al Jutjat o recollir notificacions sense moure’s del seu despatx les 24 hores del dia, fet que suposarà un gran estalvi de temps i desplaçaments. Aquest intercanvi d´informació es realitzarà de forma segura a través de la plataforma LexNet que ha implantat el ministeri de Justícia a la qual els advocats han d´accedir amb un certificat digital. S´espera que sigui habitual en l´Administració de Justícia la recepció electrònica de les notificacions que fins ara es feia en paper.

A més, es podrà informar per SMS al telèfon mòbil de la persona interessada de que se li ha de practicar una notificació (com fa Hisenda amb el pagament de la Declaració de la Renda).

L´objectiu d´aquesta reforma és contribuir a la tant necessària modernització de la Justícia , agilitzant les gestions, reduint la burocràcia, estalviant costos i tot això amb l´utilització de mitjans telemàtics i electrònics.

Campanya de la Declaració de la Renda 2014

Presentació del despatx per a l´associació de dones empresàries i emprenedores Dóna´t un impuls

Una Sentència del Jutjat de Mataró obliga a Bankia a retornar els diners per la subscripció d´accions.

El Jutjat de Primera Instància número 1 de Mataró ha dictat una Sentencia en data 6 de juny que declara la nul·litat del contracte d’adquisició d´accions de Bankia i condemna a l´entitat bancària a restituir el preu abonat pel client, més els interessos legals i les costes del procediment.

La novetat d´aquesta Sentència és que fonamenta la nul·litat del contracte d´adquisició d´accions de Bankia en l´engany sobre la situació econòmica de l´entitat en el moment de començar a vendre les accions ( juny de 2011) ja que varen facilitar als compradors una informació irreal, exagerada i aparentment molt solvent quan el cert és que, al cap de poc temps (el 25 de maig de 2012), l´entitat es trobava en fallida tècnica i va haver de ser rescatada amb diner públic.

Tot i que la Sentència no és ferma, obra les portes a que totes aquelles persones que van adquirir accions de Bankia entre el mes de juny de 2011 i maig de 2012 puguin recuperar els seus diners.

LA FIANÇA EN ELS CONTRACTES DE LLOGUER

La “fiança” és un dipòsit de diners, equivalent a la renda d’un mes en els arrendaments d’habitatge i dos mesos en el cas d´altres usos, que la llei estableix com a obligatòria i que el llogater ha d´entregar en el moment de la celebració del contracte de lloguer.

La fiança té com a finalitat garantir que el llogater complirà les obligacions derivades del contracte; com ara que retornarà l’immoble en les mateixes condicions que se li va lliurar.

El propietari té l´obligació de dipositar la fiança en el termini de 2 mesos  a l'Institut Català del Sòl, mitjançant les entitats gestores (cambres de la propietat i entitats financeres). L’ incompliment d’aquesta obligació per part del propietari és constitutiu d’una infracció administrativa que comporta una multa. Per a més informació, vegeu el web de INCASOL.

La fiança es preveu com una garantia mínima, però les parts també poden acordar garanties addicionals, com ara una fiança de més quantitat o un aval bancari. Les garanties addicionals es pacten quan es creu que la fiança establerta per la llei no és suficient per cobrir els desperfectes que pugui arribar a fer l’arrendatari ni el risc d’impagament de la renda. Per tant, és legítim que un propietari exigeixi, posem per cas, un aval de 6 mesos de renda per tal de llogar el pis, però dependrà que el llogater hi estigui també d´acord.

Un cop finalitzat el contracte de lloguer, l’administració ha de retornar la quantitat dipositada en un període màxim d’1 mes des de l’extinció del contracte. Ara bé, l’administració retorna la fiança al propietari, la qual cosa pot generar problemes a l’hora de recuperar-la per part del llogater.

És important saber,  donat que és una pràctica freqüent, que el llogater no pot, legalment, deixar de pagar l’última mensualitat de la renda per assegurar-se que recupera la fiança.

El propietari ha de tornar la fiança quan finalitzi el contracte, sempre que no s'hagin produït desperfectes a l'habitatge atribuïbles al llogater.

És molt habitual que sorgeixin discrepàncies sobre si el llogater ha ratllat o no les portes, o ha fet forats a les rajoles del bany, o ha fet malbé una persiana, o ha entregat el pis brut o sense pintar, tenint dret el propietari a restar aquests costos de la devolució de la fiança.

Per evitar malentesos, és aconsellable fer un inventari de l'estat del mobiliari i de l'estat del pis en el moment d'entrar-hi (inclús en poden adjuntar fotografies). Aquest document el signen el propietari i el llogater i és el document utilitzat en finalitzar el contracte, per comprovar possibles desperfectes.

En casos de desavinences entre propietari i llogater sobre l´import de la fiança a retornar és important deixar-ne immediatament constància escrita, a través del contracte de rescissió del lloguer (quan s´entreguen les claus) o mitjançant burofax, per si en un moment posterior cal fer una reclamació judicial.

WhatsApp, piulades i murs de Facebook en procediments judicials

Cal ser especialment cautelós amb els missatges de whatsApp, piulades a Twitter o amb el que pengem al nostre mur del Facebook si ens trobem en tràmits d´un procediment de divorci. Cada vegada és més freqüent l´aportació d´aquests recursos com a proves en els procediments judicials, per tant, haurem d´anar en compte de no crear nosaltres mateixos aquelles proves que en un judici ens puguin perjudicar.

Aquest tipus de proves resulten de fàcil accés, doncs per exemple a Facebook podem tenir agregat un amic, que pot resultar ser encara més amic de la nostre (ex)parella i facilitar-li informació que no ens convé. Igualment perjudicials poden resultar aquells missatges de Whats App, poc respectuosos amb la (ex)parella i que, en moments de desavinences, són més freqüents del que ens pensem.

Us recomanem sempre fer un ús cautelós i intel•ligent de les noves tecnologies evitant facilitar informació que exposada en un judici ens pugui comprometre.