Síndic de Greuges i Ajuntament de Mataró

El passat 16 de juny de 2009 vàrem formular una queixa al Síndic de Greuges pel que enteníem una mala actucació de l´Ajuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme en un tema relacionat amb la protecció a la infància.

Malauradament, després de set mesos, la queixa està encallada perque l´Ajuntament de Mataró no facilita la documentació sol.licitada pel Síndic. Sort que és un dels Ajuntaments més transparents...Poc poder efectiu té doncs el Síndic davant l´administració, limitant-se unicament a reiterar el seu requeriment a l´Ajuntament.

Com sol passar, en aquest cas també, quan siguin capaços de donar una solució al tema, ja serà tard i l´Ajuntament juga amb això.

A pagar....

Aquesta setmana ha entrat en vigor la Llei 1/2009, de 3 de novembre, amb un nom que no pot ser més lleig “complementaria de la Ley de reforma de la legislación procesal para la implantación de la nueva Oficina judicial, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.”

És important conèixer que aquesta llei incorpora l’obligació de pagar si es vol interposar un recurs contra una resolució judicial. Les quantitats estan entre els 30 i els 50 euros, segons el tipus de recurs de que es tracti. L´import s´ha de consignar a la compta bancària del jutjat i presentar el justificant en el moment d´interposar el recurs. Si finalment el recurs és estimat, es retornaran els diners. Crec que ens hem de plantejar diverses qüestions:

1.- Ens podem trobar davant un nou element que dificulta d´agilització de la justícia i que comporta més “paperassa”. Més tributs i més burrocracia.

2.- Caldrà veure si l´obligació de pagar resulta dissuasòria per als que reclamen sense cap fonament jurídic o amb l´única finalitat de guanyar temps (si és que aquest va ser algun dels propòsits de la llei).

3.- A ningú se li pot escapar que la finalitat de la norma és la recaptació de de fons ( que , per ser coherents, s´haurien de reinvertir en els tant reclamats recursos que falten a la justícia).

4.-S´ha de lamentar la manca d´informació dels mitjans de comunicació sobre la nova llei. Els advocats ens trobem que hem d´informar als clients sobre aquests assumptes i, evidentment, la reacció és sorpressiva i negativa.

Parlant amb els Procuradors, ja els vaig trobar nerviosos perquè ja veuen que hauran de ser ells qui gestionin els pagaments. Alguns ja proposaven que Banesto (que és l´entitat que gestiona les comptes judicials) obri oficines a tots els jutjats, mentrestant aniran amunt i avall.

Posar una denúncia a les dependències dels Mossos és una pérdua de temps

Llàstimosa experiència la que vaig tenir divendres passat amb els Mossos d´esquadra de Mataró, malauradament, tampoc era la primera vegada que em passava.

Resulta que una persona anava a posar una denúncia per una agressió en l´àmbit de la llar i es va dirigir a les 18 hores a la comissaria dels Mossos de Mataró. Posem-nos en la pell d´una persona que acaba de patir un episodi de violència, amb agressió física i tots els nervis i alteració que aixó comporta. Doncs bé, a la comissaria li van dir que s´havia d´esperar aproximadament una hora perque ningú la podia atendre en aquell moment i que si volia "millor que anés a fer un café". La persona, pacient i obedient, així o va fer. Va tornar a comissaria a les 19 hores, li van agafar les dades, la van fer esperar una hora més i després li van dir que, com que no portava un informe mèdic de lesions, no li podien agafar la denúncia i la persona va sortir a les 20 hores, sense poder denunciar els fets.

Cal matitzar que els Mossos s´hauríen d´haver limitat a agafar la denúncia i passar-la immediatament al jutjtat, sense entrar a valorar ni demanar cap prova ja que aquesta no és la seva feina. No és cert que no es pugui interposar una denúncia per violència en l´àmbit de la llar sense un informe médic ja que es pot aportar en un moment posterior o demanar la immediata visita al metge forense.

Aquella persona va marxar, després de marejar-la durant tota la tarda, sense interposar la denúncia i molt mal aconsellada per part dels Mossos.

Finalment, va interposar directament la denúncia al jutjat de guàrdia, tot i que l´hagués de redactar ella mateixa.

Com deia, no és la primera vegada que veig com els Mossos no agafen denúncies, sense que hi hagi cap fonament jurídic per justificar-ho. Per això, és més aconsellable anar directament al jutjat de guardia que, encara que la denúncia l´hagi d´escriure directament un mateix, segur que és més ràpid i queda presentada.

A la presó

Hem seguit amb especial atenció aquest programa que TV3 emet els dimarts a les 22.30 h i que explica diferents vivències que tenen els centres penitenciaris catalans com a denominador comú. Com ja va fer amb "Casal Rock", ens ha tornat a sorpendre amb una idea nova i ben tractada, sense caure en un excés de compasió que pot provocar una persona tancada a la presó. Les històries són tractades de forma objectiva i són els propis personatges qui hi posen la vessant sentimental i de vegades, fins i tot, humorística.

L´únic "retret" que es pot fer al programa és el seu eslogan que diu "un lloc on només TV3 et pot portar". No podem oblidar que avui en dia, qüalsevol sanció de trànsit ens hi pot portar...

Cavalls del Vent

Fem un parèntesi en aquesta època de vacances per aportar un post no professional.
Us volem explicar que hem fet un tram (pràcticament la meitat) de la travessa dels Cavalls del Vent. Es tracta d´una travessa entre vuit refugis catalans dins del Parc Natural del Cadí Moixeró.
La nostra marxa arranca d´hora del refugi el Rebost i només sortir fem una bona pujada cap el refugi del Niu de l´Aliga. D´allí, i després de pujar a les Penyes Altes i disfrutar del verd del Prat Moixeró, arribem a l´altre refugi on farem nit, el Serrat de les Esposes d´on cal destacar la bona atenció rebuda. Avui hem caminat unes 7 hores i mitja, no està malament.

El dia següent ens l´agafem amb més calma. Deixem enrere el refugi del Serrat de les Esposes i ens dirigim cap el refugi de Cortals d´Ingla, amb unes vistes excel.lents a la Cerdanya. Desde d´aquí tenim un passeig tranquil fins el refugi Sant Jordi, ocultat en mig del bosc i on passarem la nit.

L´últim tram de la nostra travessa ens torna al nostre punt de sortida, el refugi de Rebost. Els últims quilòmetres són una llarga pujada, que superem tot i la forta calor. Al Rebost ens prenem un bon “gazpatxo”, i és que, avui en dia, aquests refugis ja tenen de tot.

Han estat uns dies tranquils, passejant per prats i muntanyes, envoltats de natura i coneixent a gent que fa la travessa de moltes maneres. Alguns la fan amb un temps que espanten, i d´altres, la fan més lliurament al seu aire; d´això es tracta, cadascú al seu ritme. Us deixem més fotografies.

Advocacia Preventiva?

En l´enquesta que vàrem fer el mes passat als nostres amics, preguntàvem quan acudien a l´advocat. El 75% va respondre que només hi acudiria en cas de que el demandin o denunciïn i només el 25% va respondre que hi acudiria si tingués algun dubte legal, com a mesura preventiva. Els resultats plasmen la manca d´una visió de l´advocat com aquella persona que, no només ens pot ajudar a resoldre els problemes un cop ja hi estem ficats, sinó que ens pot ajudar a d´evitar-los.

Posem un exemple. Una persona que es vol comprar un pis. Normalment acudeix a una immobiliaria (que es quedarà una comissió desorbitada per la poca feina que fa) i hi confiarà la gestió i tramitació de la compra (i potser fins i tot la gestió per buscar la financiació de l´operació). Segurament no acudirà a l´advocat perquè l´operació ja té un cost prou alt com per afegir-hi els honoraris d´un advocat.

Doncs bé, possiblement el cost dels honoraris de l´advocat serien aproximadament uns 50 euros que són els que de mitjana costa una visita. Però potser aquests 50 euros estalvien molts mal de caps i molts més diners a aquella persona. L´ advocat, demanaria una nota simple de la finca que es pretén comprar (per comprovar el seu estat de càrregues i evitar sorpreses), revisaria les condicions de la hipoteca i les explicaria de forma transparent i entenedora aquella persona, de forma que conegués exactament el que està firmant. L´advocat revisaria o, en el seu cas, redactaria el contracte de reserva o d´arres (que normalment porten més problemes dels que ens pensem) i finalment revisaria l´escriptura notarial de compra, garantint el bon resultat de l´operació.

El mateix passa amb els contractes de lloguer. La revisió o redacció del contracte per part de l´advocat, garanteix que el mateix s´adequa a la llei i respecta els drets del propietari o llogater.

Potser els exemples que hem posat no són molt adequats per a la situació econòmica que passem, bé, posem un altre exemple més acord amb aquesta situació. Un acomiadament. No val la pena pagar aquests 50 euros de la visita de l´advocat per a conèixer i fer valdre els nostres drets com a treballador abans d´acceptar sense cap garantia la voluntat de l´empresa?.

El col.legi d´advocats de Barcelona ha fet campanyes publicitàries a la televisió i al cinema, fomentant aquest concepte d´advocacia preventiva. Nosaltres també apostem per fomentar aquest concepte que de segur, estalviarà molts conflictes.

"Los abogados suspenden a la justicia"

La revista Abogados, editada pel Consejo General de la Abogacía Española, publica el resultat d´una enquesta realitzada a 5.243 advocats sobre la seva opinió respecte a l´advocacia espanyola i la situació de la justícia.

Celebrem que la revista mostri tan clarament la greu crisis de l´administració de justícia, impropia del segle XXI.

El títol és l´enllaç a l´article complet.